1. |
Pròleg
03:10
|
|||
|
Tanca els ulls i pensa en els teus dits
com van tocar el cel,
però la vida ens diu que res és per a sempre.
Jo tanque els ulls i pense en tu i en mi
ja no em queden records
que puguen dir-me el que hem d’oblidar.
Jo vaig pensar en tot el que vam fer mal
i tampoc hi ha per a tant
però tot es crema prop del teu cor.
Jo sé que ja no et trobe a faltar
ja vaig cicatritzant
la vida vola per als viatjants.
Tanque els ulls i pense en els meus dits
com van tocar l’infern,
però la vida ens diu que res és per a sempre.
Jo tanque els ulls mai pense en tu i en mi
ja no em queden records
que puguen dir-me el que hem oblidat
el que hem oblidat
el que hem oblidat.
|
||||
2. |
||||
|
Des de Sant Antoni veiem la posta de sol
contemplant els dos junts les artèries d'Alcoi
al seient de darrere del teu corsa blanc
vaig pensant que deuria tractar d'oblidar.
I tu sempre en el meu cap
i tu sempre en el meu cor
I tu sempre en el meu cap
i tu sempre en el meu cor
No haguera vingut de saber tot açò,
trobar-te en el bar fa que sagne el meu cor
al final del camí on mai vas arribar
en aquell raconet dos cadires i un got.
I tu sempre en el meu cap
i tu sempre en el meu cor.
I tu sempre en el meu cap
i tu sempre en el meu cor.
I ara bé, el temps passa per tots
hi ha algú que em despulla el dolor
al meu cap ja no entra el rancor
un nou vent que ja em plena.
el temps passa per tots
hi ha algú que em despulla el dolor
al meu cap ja no entra el rancor
un nou vent que ja em plena.
I tu sempre en el meu cap
i tu sempre en el meu cor.
I tu sempre en el meu cap
i tu sempre en el meu cor.
Des de Sant Antoni veiem la posta de sol
contemplant els dos junts com fugies de tot açò.
|
||||
3. |
Blau
05:00
|
|||
|
Jo sé i tu saps
que estic ben fart dels teus plors
i ja veuràs com l'infern
dels nostres dies passats no tornarà.
Jo veig per anticipat
com els teus ulls seguiran brollant
tota la pena i l'ansietat
es mantindran dins del teu cor.
Dóna'm la mà, deixa de plorar
seguirem junts els dos lluitant
para't i pensa, veu més enllà
i soles mira el que tens davant.
|
||||
4. |
Sol d'hivern
04:29
|
|||
|
Ací sentat gaudint del sol
sentint com sagna el meu cor.
Aquelles imatges que ara tornen
em saluden mentre fugen.
I ara jo que es supón que sóc lliure
amb el canó de l’apatia tocant-me els cabells.
Mentre em forces a oblidar tot lo que em plena
tots aquells moments que ja han passat.
I ací gitat al llit de nou
furtant-li vida a un raig de sol
que es cola per l’única escletxa
oberta quan ten vas anar.
I ara jo que es “supón” que sóc lliure
amb el canó de l’apatia tocant-me els cabells
mentre em forces a oblidar tot lo que em plena
tots aquells moments no tornaran.
I ara jo que es “supón” que he de trobar-me
de nou després d’aquest estiu tan poc casual.
Mentre passe els dies tristos furtant la vida
d’aquell raig de sol que em vol matar.
|
||||
5. |
Dóna'm la mà
03:11
|
|||
|
Dóna'm la mà i anirem per la riba
ben a la vora d’un mar bategant,
obtindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.
Les barques llunyanes i les de la sorra
es visten d'un aire fidel i discret,
no ens miraran
buscaran noves rutes
amb la mirada d'un home distret.
Dóna'm la mà i arrima'm la galta
sobre el meu pit, no tems a ningú.
Per fi les palmeres ens donaran ombra,
I les gavines baix el sol ben nu
Ens portaran la salabror que ens amara,
a l'amor, tot ben prop del mar
i jo, aleshores, besaré ta galta
i això ens portarà al bell joc d'amar.
Dóna'm la mà i arrima'm la galta
sobre el meu pit, no tems a ningú.
Per fi les palmeres ens donaran ombra,
I les gavines baix el sol ben nu.
Dóna'm la mà que anirem per la riba
ben a la vora d'un mar bategant
obtindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.
Dóna'm la mà
Dóna'm la mà
Dóna'm la mà
Dóna'm la mà.
|
||||
6. |
El final del nostre món
04:34
|
|||
|
Pareixia el final de Camps i Barberà,
però per històries no van xafar el penal.
Jo ho veia per la tele i no podia entendre
com untant a fills de puta, mai no vas a perdre.
I em pegava cabotades, i volia pensar
que el final del nostre món està ahí al caure.
Un dia aquell ministre de l’opus va arribar
i de colp ens va furtar el nostre dret a protestar.
Però sols vore les manis ja em fa reflexionar
que sols llençant paraules anem a perdre.
Quan em pare a pensar em diuen que sóc jove
que els nostres pares ja van lluitar per a canviar les coses
Però sols mantindre un rei ja em fa reflexionar
que el final del nostre món està ahí al caure.
I de sobte va arribar un il.lustre ciudadano,
consens amb els de sempre per tal d’apuntalar-los.
I jo que em preguntava: este a qui vol enganyar?
Vol negar que el seu final està ahí al caure.
Deixa que s’afonen tots tots junts
Nosaltres triarem el nostre futur
el final del nostre món està ahí al caure.
No veus que el món està malalt:
masclisme, feixisme i capital
el final del nostre món està ahí al caure.
Nosaltres seguirem amb les cançons
Espentant a la gent contra el Nostre Senyor
el final del nostre món està ahí al caure.
|
||||
7. |
Nova Velutti
03:45
|
|||
|
Vine amb mi i junts veurem el sol,
no vull pensar si hi haurà un demà.
Vine al llit seu al costat
i junts viurem el que mai serà.
I quedat hui, pren-me la mà
mai tindrem principi ni final.
I tu eres forta com la nit
però a mi el cor mai em para de plorar.
Vine al llit seu al costat
i junts viurem el que mai serà.
Quedat hui, pren-me la mà
mai tindrem principi ni final.
Vine al llit seu al costat
i junts viurem el que mai serà.
Quedat hui, pren-me la mà
mai tindrem principi ni final.
|
||||
8. |
El fantasma del passat
03:07
|
|||
|
Hi ha un fantasma que totes les nits
ve a engronsar-me mentre em besa el pit.
I sempre es queda ací
fins que no ix el sol.
Hi ha un núvol negre que ve els dies clars
no sap ploure ni mai ho farà.
No plou qui no té cor
i a mi em plena la foscor.
Mai trobarem el final del camí
Mediocritat fins l’últim sospir.
L’aire bufarà fins al final
la nit per fi m’engolirà.
|
||||
9. |
Mort i fuga
04:43
|
|||
|
Aquesta nit ja no podré sentir
els teus batecs tranquils
portant-me a la vora de la felicitat.
Aquesta nit ja no podré tocar
els teus cabells humits
que em treien de casa i em feien volar.
I ara, al final del camí,
sols puc dir que sempre ens vorem per les nits.
Aquest matí ja no estàs al meu llit
només som un record
llençat a perdre hem deixat d’existir.
Aquell abril et menjava a mos redó
i ara no som tu i jo
s’han trencat els nexes i tots els pronoms.
I ara que em tremolen els dits,
sols vull dir que sempre et voré per les nits
|
||||
10. |
||||
|
Jo vaig buscant-te
tu vas trobant-me.
Anem caminant per camins oposats.
Lo més estrany somiar en tu.
Pas endavant
o cap enrere,
vaig repensant si et tornaré a trobar.
No patisques jo gaudeix dubtant
Eres un repte,
la vida és puta.
Tot és un caos quan et tinc al costat,
camí de pedres és el que vaig buscant.
Ja ix el sol,
jo seguiré al llit.
Mire al costat tractant de trobar-te a tu
segueix somiant el teu cos nu.
El temps no és més que runa entre els meus dits
I els dies estan cosits, pels meus grups favorits
Imatges descosides per les dos paraules
Desfilen davant de mi imatges tendres, imatges vives.
|
||||
11. |
Epíleg
04:09
|
|||
|
Vaig caminar pels teus camins vedats.
Tot m'ha costat fins que he pogut trobar-me.
Tot arribarà i potser faça mal
però sols vull dir-te que...
Hui tens el món als teus peus
i ho sé des que te'n vas anar.
No et vull enganyar, a mi em va costar
assumir que on n'hi ha un no hi ha dos
i ara faig balanç de què se'm trobat
i sols vull dir-te que...
Hui tens el món als teus peus
i ho sé des que te'n vas anar.
Vaig caminar per camins enfangats
sempre m'ha costat tornar cap a casa
Tot arribarà i potser faça mal
però sols vull dir-te que...
Hui tens el món als teus peus
i ho sé des que te'n vas anar.
Veig lo bé que t’ha anat
des que em vas soltar la mà.
|
||||
Joe Pask Valencia, Spain
Tres anys després del seu disc Salt (La Fera CC, 2018), Joe Pask torna a la càrrega amb el seu nou disc: Jo i el món. Un
crit generacional sobre el paper que li ha tocat viure en el món actual.
Este disc, composat junt a Blai Antoni Vañó com a tàndem creatiu, explora noves sonoritats, però sempre des de la visceralitat com a leit motiv per tal de transmetre emocions.
... more
If you like Joe Pask, you may also like:
Twelve nervy power pop tracks punctuated by hairpin chord changes that arrive like sucker punches.
go to album
Don't believe the name of their latest album; jangle-pop hooks and stacked grunge guitars are two of the Bay Area band's greatest gifts.
go to album
Hypocrite / On Your Lovin' Mind *Double A-Side
by Uni Boys
Clean pop rock sounds with loads of energy (and handclaps!) from this Los Angeles group.
go to album
Norwegian power pop outfit founded by members of black n' roll heavyweights Kvelertak strike a perfect balance between catchy and caustic.
go to album
Melatonin Doomsday Blues
by Strange Magic
Home-produced, sun-warped indie rock with wry wit and charming jangle from New Mexico's Javier Romero.
go to album
Indie rock with sunny psych-pop harmonies and guitar work that alternately chimes and crashes.
go to album
Not Getting What You Want, One Step at a Time
by Imp of Perverse
Getting some serious Dean Wareham vibes from this Texas bedroom project that’s anything but lo-fi.
go to album
